Són molts els joves que, en acabar els estudis reglamentaris, un dia se’n van de casa, del poble, per a continuar estudis superiors. Estudis que solen aglutinar-se en les grans urbs i és allà on es concentren la majoria dels estudiants. Després, com també sol passar a molts joves, quan acaben, cadascú tira per on pot. Això és, trobar feina; primer, prop d’on han estudiat i, si no és així, allà on la sort els depare, però quasi sempre fora del seu poble. També hi ha els més agosarats que decideixen fer el gran salt i opten per anar-se’n a l’estranger. Mentre viatgen practiquen llengües. Un bagatge tant per als que finalment decideixen quedar-se allà com per als que decideixen tornar.
Aquesta és la trajectòria que ens hem imaginat després de resseguir els articles i relats del recull de Mai no s’acaba de tornar de Matilde Gordero-Moreno. Matilde va eixir de Cullera un 2006 per a estudiar: Després, ni sé sap per què, va començar la gran aventura, fins que va decidir tornar un 2016. Mentrestant… pel camí han quedat moltes coses, països com Noruega, el Japó, Nova-York, Nicaragua, el Perú, entre altres, per acabar vivint a Barcelona, però també experiència i amistats. A Barcelona, com també passa a València, els veïns es veuen desplaçats. Les grans urbs ja no són per als veïns, comencen a ser per als turistes. I molts opten per anar-se’n. Però cap a on? Hi ha qui, com Matilde, decideix tornar a casa.
Tot plegat ho anirem descobrint a mesura que avancem en la lectura de Mai no s’acaba de tornar. Tornar al poble, Cullera, a les arrels, sembla fàcil, però no ho és tant perquè, com escriu al pròleg Elisenda Rovira i més endavant la pròpia Matilde ens ho torna a recordar, en paraules manllevades de l’escriptora Flàvia Company: «Als llocs, no es pot tornar ni tant sols tornant-hi perquè mai no s’acaba de tornar». Quan te n’has anat del poble, l’has deixat en un moment concret. Quan tornes te n’adones que el poble ha continuat la seua vida sense tu. Ha crescut. Ha viscut sense tu. Una de les raons és que no som imprescindibles. Hi ha un tall de vida que no pots evitar. És com veure una pel·lícula a trossos. Pots anar empalmant-la, però te n’adones que t’has perdut molts detalls. Amb tot, Matilde, conscient que al seu retorn li falten fotogrames, es dedica a reomplir-los. Quantes vegades no haurem passat per llocs o racons que hem mirat sense veure’ls, es pregunta en algun moment: «No enyore el lloc del qual me’n vaig anar el 2006 perquè ja no existeix. Hi ha qui ja no hi és. Qui no hi era i ara sí. Qui hi és, tanmateix».
El recull s’estructura en diversos apartats. En el primer, titulat, Rondalla del retorn: el poble, acompanyem Matilde en aquest retrobament, on hi ha la família, els carrers, vivències, amistats, racons desconeguts. Un món que fins el moment havia quedat una miqueta relegat i que el retorn ha posat en valor.
En el segon, titulat Viatges, ens conta alguns dels viatges que més l’han marcada. Però, compte, no espereu un relat viatger a l’ús que ens servisca com a guia per a un viatge personal. Els viatges de Matilde parlen dels països on ha estat, però des d’una visió molt personal en què té a veure la relació que ha establert amb la gent. Ja ho diu l’escriptora xilena, Paulina Flores, que «el territori no es configura a través de la descripció turística de paisatges, sinó de l’experiència que els personatges tenen d’aquest». I en aquest viatjar trobarem l’escriptora peruana Gabriela Wiener, Karina Pacheco, o l’argentina Claudia Piñero, entre altres noms.
El recull acaba amb articles culturals i una miscel·lània en què trobem noms d’escriptores com Vivian Gornick o Esmeralda Berbel, que com a periodista ha entrevistat i que donen compte del seu compromís amb la literatura.
Matilde Gordero-Moreno és periodista, escriptora i consultora de comunicació. Ha col·laborat amb els digitals Pikara Magazine, Núvol, Media.Cat, Nationalia.cat, El Salto, Factorhuma.org i Diari La Veu, amb articles que ara veuen la llum publicats en Mai no s’acaba de tornar.