Francesc Gisbert va estar guardonat l’any 2019 amb el Premi de narrativa infantil Vicent Silvestre per El misteri de Serra Perduda. No era la primera vegada que l’alcoià rebia aquest reconeixement ja que li’l van atorgar per Misteris S.L., una de les seues obres més conegudes, l’any 2003. Amb més de cinquanta llibres publicats, l’autor ha escrit novel·les per a adults, adolescents i, també, per als més menuts. A més d’això, compagina la faceta d’escriptor amb una gran tasca d’investigació, centrant-se en la cultura popular, la història de la literatura infantil i juvenil, la didàctica de la llengua i les tècniques de foment de la lectura.
El misteri de Serra Perduda no deixa de banda el gènere més popular de l’autor, el suspens. Un bon grapat dels seus llibres publicats tenen com a element vertebrador la intriga, acompanyada d’una necessitat irremeiable de llegir cada detall de la trama fins al final. Aquest en concret ens conta la història d’Alícia, una xiqueta a qui els seus pares envien a un campament d’estiu en contra de la seua voluntat. Allí farà una colla d’amics i es posaran a investigar junts uns successos d’allò més sospitosos al voltant d’un tresor amagat, una cova, un poble i una llegenda.
En aquest relat la riquesa lingüística és innegable, sobretot per l’abundància de frases fetes, expressions i metàfores d’allò més valencianes. Quasi totes elles són de coneixement popular, però moltes altres no s’escolten en alguns territoris del País Valencià, fent que el lector n’aprenga un bon grapat. Com que aquest llibre està dirigit a xiquetes i xiquets de 10 a 12 anys, aquesta riquesa és un regal per a ells, didàcticament, culturalment i emocionalment parlant. Amb tot això, el transcurs tan àgil i fluid de l’obra porta el lector, sense adonar-se’n, a una immersió de la qual és difícil desconnectar.
Les il·lustracions que acompanyen el llibre són de Mar Silvestre i aporten al relat uns traços molt acurats i representatius de les escenes més memorables. A més a més, tenen una estètica molt afí amb l’argument, donant als personatges i als paisatges els adjectius necessaris per a endinsar-te un poc més en la història. Cada capítol l’encapçala un dibuix menut sobre algun objecte concret que n’estarà present en la lectura, acompanyat d’una frase feta molt adient. La curiositat generada per saber quin serà el paper d’aquest objecte durant el relat és excitant. A banda, els capítols es divideixen per dies, el que genera una espècie de diari que funciona molt bé com a fil conductor.
Un tret remarcable és, també, la maduresa de les paraules i de l’argument. Francesc ens presenta un text ben meditat i una trama addictiva, escrita amb un to gens infantilitzat molt adequat per als xiquets que adoren la lectura i que volen fugir dels llibres amb trames previsibles. S’allunya del clixé de la història d’amor de campament, apostant per l’amistat i l’aventura, on res és el que sembla ser. Descobrir què s’amaga al poble fantasma de Cova Negra serà una tasca ben trepidant, plena de tombes misterioses, quadres sospitosos, persones que no són qui diuen ser i unes deduccions detectivesques d’allò més intel·ligents. No podem deixar de banda la importància de la natura i l’oci alternatiu, mostrant que hi ha vida més enllà dels mòbils i l’Internet, on els jocs per equips, les gimcanes i les excursions són les protagonistes.
Les descripcions dels paratges que visiten tenen unes imatges molt potents per a deixar volar la imaginació, amb un molt bon suport dels dibuixos de Mar: el castell, el bosc, el riu, el poble abandonat, la mina, el cementiri, la residència d’ancians, les tendes de campanya, el pou… Aquests escenaris donen a la història més misticisme encara.
L’esperit de companyonia i col·lectivitat que es desprèn en cada full, unit amb la temàtica tan captivant i sorprenent, fan d’aquest llibre una excel·lent elecció com a proposta a les escoles. Una obra ben redona, enriquidora, recomanable i amb un final que et deixarà amb la boca oberta!