Així com la teoria del Big Bang postula que tot l’univers, des dels astres més grans fins als quarks més menuts, sorgí d’un únic punt, l’eix vertebrador de la interessant novel·la d’Alzamora és l’origen comú de dues estrelles del segle xx: Joan March, contrabandista internacional, conegut com «el banquer de Franco» i un dels personatges més influents del seu temps, i Joan Mascaró, intel·lectual prodigiós, poliglot, professor de la Universitat de Cambridge i autor d’una de les millors traduccions del Bhagavad Gita a l’anglès. Tots dos nascuts al mateix poble mallorquí, Santa Margalida; fixar-se en aquesta coincidència tan excepcional és un encert de l’autor i corrobora el tòpic segons el qual si això hagués passat als Estats Units ja en tindríem tres pel·lícules i una minisèrie.
Descriure dos personatges tan extraordinaris que, a més, van coincidir en certs punts crucials de les seves vides no pot ser una altra cosa que fer un recorregut per la història del segle xx, tot passant per guerres, viatges, homes i dones singulars, celebrities i festes surrealistes. De lectura àgil, l’obra conté escenes d’acció, aventures i intel·ligents tocs d’humor, des d’un western mallorquí a una incursió al desert digna del Tuareg de Vázquez-Figueroa. No obstant això, el pes i el ritme de la novel·la els marquen uns diàlegs gairebé socràtics, en què el mestre (ara Joan March, adés Joan Mascaró) ens desplega les seves reflexions davant d’algun altre personatge. Sovint aquest interlocutor representa també el rol de narrador, de manera que la novel·la ens obliga a desxifrar la psicologia dels dos Joans des d’un punt de vista extern i en manté, així, un cert caràcter enigmàtic.
Com en altres novel·les anteriors, l’autor esmerça tants esforços a mostrar la complexitat dels dos protagonistes com a defugir i combatre el judici fàcil. L’obra pivota contínuament sobre els seus defectes i virtuts; sobre les seves llums i ombres, alegries i tragèdies. Reis del món reflexiona sobre el bé i el mal i sobre com l’ésser humà amaga sempre una densitat difícil de descriure, de captar i, no cal dir-ho, d’avaluar èticament.
De manera explícita, l’obra conté un nombre ingent de reflexions sobre la vida, l’univers i la humanitat. A voltes, el text s’embarca en diàlegs intensos i les idees ens menen cap als confins de l’univers o fins al més profund de l’ànima. S’hi discuteixen les idees de filòsofs (des de Plató i Nietzsche fins a Hannah Arendt), científics i pensadors, així com obres de la literatura universal, la mitologia grega o l’art. La novel·la és una recerca contínua de la profunditat en els personatges i en les idees.
Implícitament, crec que el llibre és una gran reflexió sobre el poder i la llibertat. El poder és, entre altres coses, la capacitat de fer i d’influir. Joan March fou un home extraordinàriament poderós, capaç de parlar de tu a tu a les cancelleries de tot el món, de provocar guerres, d’aturar-les i de decidir sobre la vida i la mort. Joan Mascaró, un influencer de les idees, de la cultura i de l’acadèmia, una figura cabdal en la recerca del significat de la vida i la mort. Tal com feu Stefan Zweig en l’afinada anàlisi d’Erasme i Luter, Alzamora contraposa aquí dues actituds diferents però interrelacionades d’entendre el poder.
L’obra també pensa la llibertat. Més enllà de ser capaç d’actuar d’acord amb les pròpies creences i fer-ho sense impediments (la llibertat positiva i la negativa, en termes d’Isaiah Berlin), ser lliure és també que ningú altre pugui decidir quan hom pot ser-ho i quan no. En aquest sentit, la novel·la mostra l’ingent esforç dels personatges per aferrar-se a la independència material i espiritual i protegir-la de l’infern dels altres, que diria Sartre. La llibertat cal guanyar-la cada dia, a cada mot, a cada acte.
En essència, la novel·la entreteixeix dues biografies amb un fil assagístic. Tanmateix, si hagués de descriure l’obra en un gest, no usaria una paraula sinó un símbol, el Yin i el Yang: un signe oriental, ètic i alhora cosmològic, que situa dins del mateix cercle i en contacte dues ànimes aparentment contraposades, però en què ni una és tan blanca ni l’altra tan negra. En definitiva, és una novel·la que recomano a tot aquell qui vulgui descobrir com des d’un llogaret de Mallorca es pot arribar a investigar i gairebé conquerir l’univers físic i moral del qual tots formem part.