Els lletraferits tenim certa debilitat per allargar la lectura ja sigui en forma de tertúlia, conversa o d’un nou text. Gustau Muñoz (València, 1951), figura referent del camp literari valencià, ha recollit les reflexions que han acompanyat les seves lectures en aquest volum. A La vida dels llibres hi trobem, en ordre gairebé sempre cronològic, les ressenyes i articles que Muñoz ha escrit per diversos mitjans com eldiario.es, Caràcters o País Valencià. Segle XXI entre 2017 i 2018.
Si bé Muñoz és economista de formació, la seva aproximació a la lectura ens revela una perspectiva més aviat comparatista: s’interroga pels projectes que hi ha rere diferents segells editorials dels Països Catalans, per la funció de les revistes literàries o per les aportacions a la cultura que han dut a terme escriptors i intel·lectuals. Així, en els diferents textos trobem anàlisis i breus reflexions sobre la importància de les traduccions, les configuracions del camp literari al llarg dels anys o unes primeres incursions en el que podria esdevenir una història de l’edició al País Valencià, amb una consideració especial pels vincles que s’obren amb les editorials catalanes i balears.
Seguint amb aquesta aproximació específica d’un perfil comparatista, Muñoz focalitza la seva atenció al lloc des d’on escriu. A partir de la consciència de les problemàtiques i les qüestions específiques del context valencià i, per tant, des d’una cura per allò local i propi, estén la mirada cap a preguntes més generals que també travessen i determinen el seu entorn més proper. La seva és una intervenció en el context cultural desenvolupada des de la consciència de voler posar les bases d’una conversa més àmplia, que va més enllà de les fronteres d’una regió, per bé que les preguntes que formula hagin nascut en un context particular.
Però tornem al gènere d’aquest llibre: la ressenya és una reflexió puntual sobre l’impacte d’una o diverses obres en el moment de la seva publicació, però en aquest volum es vol reprendre també allò que hi ha de més general en cadascun d’aquests textos, les seves constants. Si el punt de partida és gairebé sempre el de la novetat editorial -el fet concret que desencadena la reflexió- a mesura que llegim els textos de Muñoz observem com van reapareixent el que podríem considerar les seves obsessions literàries: la preocupació pel panorama editorial, pel teixit de pensament que representen revistes literàries com L’Espill, Afers o Caràcters, o la pregunta pels camins a seguir per la literatura del País Valencià.
Potser per aquest motiu trobem a faltar les dates de publicació dels textos en els mitjans on han aparegut originalment -tenim el precedent, per exemple, de volums com Alfabets, recull de la crítica literària de Claudio Magris al Corriere della Sera. Tenir una referència del moment en què van gestar-se aquestes reflexions permetria al lector comprendre millor amb quines veus i amb quins debats està dialogant cada text. D’altra banda, se’ns ofereix un exhaustiu índex onomàstic al final del llibre que facilita la recerca i permet detectar temes i noms recurrents en les anàlisis de l’autor.
Ara bé, si ens centrem en la construcció de la ressenya veurem que el motiu conductor continua sent la mirada comparatista: Muñoz no es limita a presentar i fer una lectura d’una obra, sinó que sempre la insereix en una sèrie, la posa al costat d’altres textos contemporanis, la fa créixer a través de relacions temàtiques, és a dir, constantment compara per comprendre. Parlar de l’obra d’un autor implica tenir present la seva trajectòria prèvia i la relació amb els seus referents; i descriure el projecte d’una editorial vol dir saber explicar què aporta amb cada col·lecció en relació amb l’entramat editorial d’aquella llengua, però també en comparació amb altres contextos. En el fons, es tracta de fer evident que la intervenció rellevant en un camp cultural ressona i resingnifica allò que l’envolta.
La vida dels llibres és una bona mostra de com les ressenyes, si bé breus i arrelades a l’actualitat literària massa sovint marcada pels ritmes del mercat, poden esdevenir un primer pas del pensament literari i de la tasca crítica. Quan l’escriptura de la ressenya té l’ambició de jutjar l’obra, la seva aportació a un context determinat, la seva relació amb la tradició, i proposar un recorregut de lectura, posa la base per a desenvolupar un teixit de reflexió crítica sobre el fet literari. Les columnes setmanals de Muñoz recollides en aquest llibre són un testimoni no només de la vida cultural valenciana, sinó també un exemple de com la ressenya té recorregut més enllà del moment puntual de la seva publicació.