Violència. Desobjectivització. Brutalitat. Maltractament. Patiment. Animalització. Sexualitat desenfrenada. Egoisme. Individualitat. Sotmetiment. Objectualització. Aquestes són, entre altres, les realitats que l’Ulisses ha d’afrontar quan arriba a la Masia. Amb tan sols tretze anys, el protagonista de Triomfador és fitxat pel Barça poc després de començar a jugar al bàsquet a l’equip de la seua localitat, Manresa.
A la seua arribada a la Masia, l’encarregat de l’edifici, Serafí, li mostra el que serà la seua nova llar, que en un primer moment pareix d’allò més normal. No obstant això, no tot el que rellueix és or i, prompte, l’estada al col·legi major es converteix en una batalla campal per sobreviure l’assetjament de la resta d’interns, sobretot per part dels futboleros, que pareixen dominar el lloc. La primera nit, les quintades, d’una inhumanitat descarnada, preconitzen el que el jove haurà de patir durant, almenys, tot el primer any. Els interns més majors, com ara en Bonafont, l’Altmaier i en Sebas, faran tot el possible per convertir cada dia de l’Ulisses i del seu company, en Mompalau, en un autèntic infern. Una nit els obliguen a dutxar-se amb aigua freda i a tragar-se els seus vòmits després de ser fuetejats amb tovalloles. Una altra omplin el llit del protagonista de semen, mentre que una tercera amaguen al matalàs un muntó de punxes d’escuradents. Així, el dia a dia es converteix en una lluita on tan sols sobreviu el més fort, aquell capaç de fer tot el que siga necessari per escalar, encara que haja de passar per damunt i maltractar tots els que l’envolten: «Com més putades li fan, més motivat se sent. Com més li compliquen la vida, més segur de si mateix esdevé. Crec que si continua així, al final serà invencible» (p. 122).
A més a més, també és en aquest període que l’Ulisses experimenta per primera vegada el despertar sexual, si bé es tracta d’un aflorament desenfrenat, sense límits, marcat per la brutalitat del seu entorn: «Ulisses té la sensació de caminar per una selva, conscient del fet que, si no s’afanya a trobar una sortida, la vegetació mutable i carnívora s’abraonarà damunt seu i l’engolirà» (143). La seua primera relació amb l’Adela no triomfa, i poc després viurà els primers plaers físics de la mà d’una de les prostitutes que envolten el camí de tornada a la Masia. Així, sense caure en tabús ni en pudors, Joan Jordi Miralles ens mostra les condicions deplorables en què viuen les dones que han de vendre el seu cos i la seua dignitat per tal de sobreviure, al temps que denuncia la frivolitat i la superficialitat d’una societat en què l’aparença és tot el que s’estima, i en què la sexualitat s’ha convertit en una forma més de consumisme, pròpia d’un món capitalista i mercantilitzat.
Durant tot aquest procés, l’Ulisses també ha de lluitar i demostrar al seu entrenador, primer en Serafí i després l’Hilari, que es troba al nivell necessari per a continuar a l’equip blaugrana. De fet, a poc a poc es va convertint en una peça clau per a l’equip, amb una capacitat defensiva aclaparadora, un fet que fa que el criden per a jugar de tant en tant en la selecció catalana. L’esforç més enllà d’allò possible, la dedicació plena i la perseverança fan de l’Ulisses un jugador fer, precís i audaç com ningú: «L’Ulisses està rebentat. Nota una forta pressió a les temples, com si tingués febre. Alguns jugadors li passen pel costat i el feliciten» (p. 106). El noi de tretze anys que coneguérem a l’inici de la novel·la s’ha convertit, a força de colps i ferocitat, en un adult encara més autoexigent, desencantat i sense arrels estables. Per això, quan una lesió l’obliga a deixar el Barça, l’Ulisses abandona els estudis i decideix dedicar-se a la feina, sense més ambició que la de fer correctament les seues tasques com a reposador. No obstant això, l’oferta d’entrenar un equip de xiquets que rep poc després acabarà tornant-li la innocència, la pau interior i el sentit vital que la violència i la pressió havien esborrat de la seua personalitat.
En aquest propòsit, dues són les estratègies que Joan Jordi Miralles empra per compondre una trajectòria vital que ens atrapa des de les primeres pàgines. La primera és la proximitat de la veu narradora. Quan la situació ho exigeix, aquesta es desfà de les convencions i adreça les vivències de l’Ulisses des de l’horitzontalitat i la comprensió. Així, els lectors sentim en la nostra pell els abusos que, una vegada i una altra, el protagonista ha de superar per tal de continuar. Miralles rebutja les paraules grandiloqüents i la saturació lingüística en favor d’un llenguatge familiar, a l’abast de tothom. La prosa quotidiana, amb un lèxic senzill, proper i pla, ens permet viure de primera mà, a través de la lectura, tot allò que Ulisses sent, experimenta, pensa o tem.
De fet, la segona estratègia per la qual Joan Jordi Miralles aconsegueix atraure’ns és el tractament psicològic de l’Ulisses. El narrador, en tant que omniscient, ens va mostrant l’evolució interior del protagonista, sempre des de la proximitat i la igualtat. En aquest sentit, resulta clau la plasmació dels trets obsessius de l’Ulisses, que van component un perfil autoexigent, perfeccionista i sobrecalculador que s’anirà exacerbant tot al llarg de l’obra. Ja després del seu primer entrenament de bàsquet, l’Ulisses s’aprén i memoritza totes i cadascuna de les indicacions del seu nou entrenador, igual que més tard es desgastarà sense límits amb l’objectiu de ser el número u del Barça.
D’aquesta forma, els lectors assistim, en primer lloc, a les preocupacions i als interrogants innocents d’un xiquet que encara té reaccions pròpies de la immaduresa, com ara pixar-se al llit. Més tard, l’acompanyem quan, de sobte, el tenallen els interrogants últims i existencials, o quan comença a experimentar les primeres necessitats afectives i sexuals. Per últim, ens qüestionarem amb ell el sentit de l’esforç, de la vida i, en última instància, de tot allò que fem, diem i creiem.
En definitiva, Triomfador és la història d’un noi que aprén a fer-se camí en un món en què, aparentment, tot és lluminositat i luxe, però que realment es regeix per la llei de la competitivitat, la violència, la desconfiança, la supervivència, la brutícia i la brutalitat. I Triomfador és, també, la història d’uns subjectes que (sobre)viuen de l’explotació del seu cos, la història d’unes vides deshumanitzades, obligades a perdre la seua integritat amb la condició d’arribar pel cap alt, alt.