Patina és el segon llibre de la famosa col·lecció «Track», amb què l’autor va continuar l’èxit que va tindre amb la seua primera novel·la, When I was the greatest, en 2014, guanyadora del premi John Steptoe Award for New Talent… encara que, de nou talent, no en tenia massa, ja que Reynolds feia anys que escrivia i publicava poesia. Una vegada va començar amb les novel·les, ja no va parar, i és que el primer llibre de la col·lecció, Ghost, no es va quedar darrere del seu predecessor i va ser finalista del National Book Award for Young People’s Literature, i un altre llibre que va publicar el mateix any, As brave as you, va obtenir tres premis diferents. Ara, potser no et sonen cap d’aquests llibres. En aquest cas, de segur que Spider-Man sí que et sonarà, no? Doncs l’autor també va escriure una novel·la protagonitzada pel segon Spider-Man per a Marvel Comics: Miles Morales: Spider-Man.
He dit ja que és un dels bestselling autor de The New York Times?
Amb un autor com Reynolds, per tant, no podem esperar poca cosa, i és que Patina no ho és.
La sèrie «Track» —formada per Ghost, Patina, Sunny i Lu— persegueix quatre membres d’un equip d’atletisme d’elit, cadascun dels quals protagonitza una de les novel·les. Patina, personatge que dona nom a la novel·la, és la protagonista en el cas que ens interessa, un personatge complex, però que, no obstant això, no caurà bé a tots.
La novel·la comença mostrant el mal caràcter de Patina després de quedar segona en una cursa. Diríem que no sembla una persona massa agradable. No obstant això, a mesura que la història avança, el lector va comprenent-la més i més. Patina viu amb el germà del seu pare, l’oncle Tony, i la seua dona, Emily —a qui ella i la seua germana, Maddy, anomenen Momly perquè actua com la seua segona mare— des que son pare va faltar i a la seua mare li van haver d’amputar les dues cames per problemes de diabetis. Així que Patina tracta d’adaptar-se a una nova escola privada —on les xiquetes es comporten de manera estranya— i a un nou club d’atletisme —on ha de demostrar que és la més veloç— mentre es fa càrrec com pot de la seua germaneta de cinc anys i intenta ser la joveneta correcta i religiosa que sa mare vol que siga.
Així que sí, Patina té mal perdre i poca humilitat a l’hora de dir que és la més ràpida del club. Però també és una xiqueta que sent que ha de dur tot el pes al coll —encara que els seus oncles s’encarreguen d’ella i de Maddy—, que ha hagut de superar la mort del seu pare sense quasi temps per assimilar-la perquè algú s’havia d’ocupar de la mare, i que a més se sent jutjada a l’escola per no ser de la mateixa classe social que la resta de xiquetes i al club per «tindre una mare blanca». No hi ha millor escena que reflectisca qui és Patina que el segon capítol, on li fa trenetes a Maddy amb tot l’amor d’una mare perquè Emily no sap què fer amb els cabells de les xiquetes negres.
Al llarg de la novel·la, a més, Patina canvia. Gràcies al seu entrenador i la seua entrenadora, i a les noves curses de relleus, el seu caràcter millora i comença a entendre el que significa treballar en equip. I, de la mà de l’escriptura de Jason Reynolds, és preciós acompanyar-la en el viatge.
Si bé Patina és una novel·la juvenil, és una lectura que pot encisar a qualsevol lector, tinga l’edat que tinga. Inclús m’atreviria a dir que un adult en gaudiria més que un xiquet, perquè la llig des de la perspectiva de l’adolescència ja viscuda, des de la nostàlgia d’allò aprés. Per damunt de tot, és una novel·la per a tot aquell que ha dut massa pes en algun moment… i qui no s’ha sentit així alguna vegada?
No és una novel·la reivindicativa i combativa; almenys, no al parer meu. Si has vingut ací atret per la contraportada, que resa que la novel·la «ens parla de classisme i racisme», no sé si ho farà de la manera que esperes, encara que sí que tracte un poc aquests temes. Però si el que busques és una novel·la de personatges, de creixement i desenvolupament, una novel·la que mostre el que és fer-se gran, aleshores has trobat la teua història. Ara només et queda llegir-la.