Els escriptors i escriptores valencians que avui dia dediquen llurs esforços a bastir un corpus literari dirigit al jovent, són conscients de la nova realitat social que ha capgirat o resituat la lectura de ficció als àmbits de la incertesa. Vulgues no vulgues ens hem immergit en un món dominat per la tecnologia abassegadora, que ha esdevingut imprescindible, i la part d’aquesta que correspon als audiovisuals totpoderosos capta ments i voluntats. Per a més inri, anorrea la cultura de l’esforç i, doncs, perjudica greument el complement ideal que du aparellada la lectura. No cal cercar en aquesta crítica menyspreu a la tecnologia dels audiovisuals, però el que és evident és que calen nous estímuls, noves propostes pedagògiques que capgiren el biaix pel que fa a la lectura.
En les primetes etapes de socialització i formatives de les joves generacions, les lectures escolars i dels institutstambé dirigides a lectors atrets per aquesta mena de literatura infantil o juvenil, han de reunir, sense renunciar a les qualitats literàries, fórmules engrescadores, atractives, crítiques que generalitzen la lectura com a portadora de gaudi o com a transmissora del saber i la competència enfront del reptes del futur.
El conte popular reuneix tot un seguit de components: estructura, brevetat, diàlegs, personatges, agilitat, així com petits relats o historietes que captiven els i les lectores, que diverteixen i que, comptat i debatut, puguen ser l’esquer que, de mica en mica, faça créixer el gruix d’addictes al consum de l’aliment per excel·lència de l’intel·lecte i de l’ànima humana, la lectura.
Sense cap mena de dubte, aquest conjunt de trets el trobem a Por o fugirem. Els contes que hi apareixen han estat escrits per tres dels nostres més excel·lents lletraferits, els quals han dedicat una part important del seu quefer creatiu a la producció literària infantil i juvenil, així com a l’estudi i la història de la cultura i la literatura popular valencianes.
L’obra ens arriba amb una edició acurada, amb il·lustracions d’Aitana Carrasco, conseqüents amb els relats, que fan de pont i pausa entre conte i conte i que complementen eficaçment el llibre. Els quinze contes originaris de les encara inexhauribles fonts de la transmissió oral, han estat reelaborats pels tres autors, Joan Borja, Víctor Labrado i Francesc Gisbert, la qual cosa podria dur a pensar en possibles discrepàncies o notes discordants en la cura narrativa. I no és aquest el cas. Hi ha unitat i equilibri en les formes i en el tractament dels textos, malgrat que la reelaboració d’aquests petits relats potser que siga la part més crítica a què s’exposa aquesta mena de treballs. Perquè aquesta transformació del conte originari, que abans també ha passat per aquesta operació, no és una tasca senzilla, sinó que és plena de paranys. S’hi troben reptes que cal vèncer. Primer que res el llenguatge sorgit de la transformació i els canvis d’adequació als gustos de l’ara i ací. I aquests possibles problemes, doncs, han estat superats amb mestria.
El recull de contes inclou els elements narratius que solen captivar un gran nombre de joves: el misteri, la por. Però als relats no trobem la por que provoca una llarga saga de ficció de vampirs, de monstres alienígenes o d’altres espècies d’éssers diabòlics que tant de suc han donat al món del cinema i que encaterinen i sedueixen tants joves, sinó una por «ben nostra», aquella que durant anys i panys ha fet tremolar els nostres pares i avis i que pot continuar ara fent el mateix efecte. Les nostres bubotes, bruixes, dimonis o fantasmes també aconsegueixen fer-nos tremolar, fer-nos por i això és el que provoca Por o fugirem.
Amb un narrador extern o protagonista ens endinsem en unes històries que, majoritàriament, d’entrada semblen autèntiques. A poc a poc, el misteri s’escola i puja en intensitat, com sol passar en els nostres contes tradicionals. Aquesta la intenció dels autors: no deixar perdre la nostra tradició, la nostra cultura.
No obstant això, sabedors del món en què vivim, els autors volen estendre un pont entre la tradició i el món actual i, per això, trobem referències al Festivern, o grups musicals com Zoo o cantants com Pau Alabajos, ben coneguts pel jovent. Així mateix, els mòbils o internet fan la seua presència en alguns relat. Tot plegat fer l’ullet a l’entorn de la gent jove.
L’atmosfera de misteri que creen els relats empeny a continuar amb la lectura fins al final, és a dir, guanyen l’atenció i provoquen el plaer de qui els llegeix. Aquesta és una de les raons per les quals Por o fugirem té els mèrits guanyats com a llibre a tenir en compte. N’hi ha més, però. En el recorregut de sud a nord del País per algunes de les comarques, ens mostra indrets probablement desconeguts per a qui no hi viu a prop: la vall de Perputxent, la serra d’Albir, la del Gulatdar, barranc de l’Asprella, per posar alguns exemples. Aquest noms de ressonàncies seductores ens aporten un petit coneixement de la nostra geografia, alhora que ens mostren el món rural valencià. El llibre també ens proporciona un seguit de refranys i de frases fetes que són tot un tresor de la nostra llengua: «són més agarrats que el rovell» o «no parles foradat», a tall d’exemple. N’hi ha a balquena.
Per tant, els contes de Por o fugirem reprodueixen la màgia de la cultura popular, al temps que ens ensenyen i ens fan gaudir embolcallant-nos en la nostra tradició.