Una novel·la juvenil. Amb això està tot dit. Una bona novel·la juvenil. Amb això ho acabem de concretar… de rematar, he estat a punt d’escriure.
Què se li demana a una novel·la pensada per a un públic jove? Doncs, més o menys, tots els ingredients que posseeix aquest llibre de 134 pàgines. Una acció ràpida i amena; capítols curts; diàlegs —amb whatsapps inclosos— i una prosa rica i precisa, però sense caure mai ni en l’embafament ni en un lirisme excessiu. Cosa, altrament, ben lògica si ens atenim al lector al qual va dirigit el llibre (ho havia dit ja?).
Segons podem llegir al mateix llibre, Laia Asso Ministral (Girona, 1978) és pediatra i dietista nutricionista. Ha dedicat setze anys a l’atenció hospitalària i primària i, ara mateix, treballa desenvolupant projectes en l’àmbit de la salut pública. És mare de tres filles i ha fet diferents cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És, podem llegir-hi, autora d’uns quants contes divulgatius per a infants i ha publicat la novel·la per a adults Ventres de paper (Sembra Llibres, 2019).
Tot tornant a l’obra que estem comentant, La muntanya, direm que de bon principi, tenim per una banda la història de Dani, la seua família —sa mare i la seua germana bessona—, el seu amic Pol i la seua «profe», Cris.
I per l’altra banda, la narració ens du a la reserva nadiua de les Sis Nacions situada al Canadà. Quina relació pot tindre una família catalana amb els indis canadencs? Potser la cosa ens pot semblar una mica forçada o, fins i tot, inversemblant; però si ho pensem bé, tot això no ens hauria d’estranyar gens en un món tan globalitzat com l’actual.
Els mohawks tenen una mena de ritual iniciàtic que consisteix a fer pujar els adolescents en solitari dalt una muntanya. Les experiències que hi viuran seran relatades en tornar a casa. Després d’això ja seran considerats com a persones adultes.
Però, tornant a la família catalana, comprovarem com el Dani està passant, sens dubte, el pitjor any de la seua vida. La motivació principal d’això, tal vegada, siga la mort, poc de temps enrere, del seu pare.
El millor de la novel·la és la forma en què l’autora es fica dins la ment d’un adolescent; una ment plena de confusió i ràbia que el fa ser sempre irritable fins al punt de resultar incòmode per a qualsevol lector.
La coneixença, diguem-ne casual, de Marteen Deep Voice, un nadiu americà que fa conferències sobre les Sis Nacions, trastocarà per complet la confusa realitat que envolta el Dani.
Més endavant, la casualitat vol —la vida és plena de casualitats— que la mare del Dani haja de fer un viatge al Canadà; i ho farà amb els seus dos fills.
Allà, l’adolescent es tornarà a trobar amb Marteen, que el convidarà a conèixer millor el seu poble, els mohawks. Allí farà amistat amb Ishi Weak Bear, un altre indígena, aquesta vegada de la seua mateixa edat. Els fets i successos viscuts per Dani —però també per la seua mare— donaran un caire novell i, amb tota seguretat, millor a aquest adolescent confús i irat; i també, per cert, a sa mare.
El millor d’aquesta narració, com ja hem dit, seria l’habilitat de l’autora per a introduir-se dins el confús i tèrbol món dels adolescents. Sap també molt bé reproduir la parla del jovent en aquests temps actuals.
I el pitjor seria, a parer nostre, la brevetat d’una o moltes històries que necessitarien de més espai físic per a ser-hi ben desenvolupades. Ja ens imaginem que aquest seria el propòsit de l’autora. La brevetat i la claredat són factors claus en qualsevol obra dirigida al jovent. Però què hi farem! Nosaltres, com se sol dir, ens hem quedat una mica amb la mel a la boca.
Cap problema, però. Amb mel o sense, ens deixa bona boca. I com es diu a la mateixa sinopsi del llibre, estem davant d’«Un viatge iniciàtic per descobrir tota una manera d’entendre el món que ens ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos».