Només dos dies després del decés de l’escriptora Isabel-Clara Simó el 13 de gener de 2020, a l’edat de 76 anys, ja es va fer públic que apareixerien dues obres pòstumes: el poemari La mancança (Gregal), i la novel·la El teu gust (Bromera). Com sol passar quan el personatge ha assolit l’èxit literari, l’obra pòstuma representa una mena d’acostament final, d’homenatge que rep a través de la difusió de la seua creació, inèdita o no, que les editorials posen a l’abast del públic aprofitant l’avinentesa d’aquesta darrera i luctuosa notorietat.
I malgrat l’antipatia que havia manifestat pels honors en general, i per la necrofília en particular (v. p. 94, en relació amb l’aniversari de la mort de Montserrat Roig), a finals del 2021 ha aparegut la necessària recopilació No tinguis èxit (Comanegra), amb cent vuitanta textos seleccionats i prologats per Núria Cadenas, que permet rellegir, amb agilitat i delectança, la periodista directa, honesta i nítida en les seues opinions, que va ser Isabel-Clara Simó. A través de columnes de premsa publicades als mitjans on va treballar (Canigó, El Temps, Avui i El Punt Avui), se’ns presenta una reflexiva i reivindicativa crònica social i política dels darrers cinquanta anys, malgrat que sembla que no haja passat tant de temps, malauradament. Molt del que hi explica encara ens ho trobem; allò que denuncia és el nostre pa de cada dia; els drets que exigeix, sovint, no els hem assolits.
El llibre s’ha estructurat per temes: Les arrels del Canigó; Llegir, escriure; Pensar; Cultura; Feminisme; País; i dins de cada bloc apareixen per ordre cronològic. Una taxonomia difícil de construir, perquè indubtablement, tots aquests aspectes del pensament i de l’ètica de la Simó s’imbriquen en cada peça, són indestriables, formen part de la seua personalitat. Com va deixar escrit en una col·laboració al llibre-catàleg Llengua màtria. Dones de paraula (adona’t), l’objectiu final és la llibertat: «crec que la llibertat n’és una i engloba totes les nostres activitats, que no es pot trossejar segons ens convinga».
L’article que obri el llibre és de 1968, que en realitat va ser la seua primera contribució, una crítica cinematogràfica al director Bergman; i el que tanca el recull, va ser publicat al desembre del 2019, amb un títol pres d’un vers de Machado, «Desprecian cuanto ignoran», on l’analogia fonamenta el text. I entremig un seguit de reflexions, retrats de personatges, esdeveniments, efemèrides i referències que senzillament meravellen.
L’any 1999, Isabel-Clara Simó havia publicat al setmanari El Temps un sarcàstic «Decàleg de l’escriptor català», d’on precisament s’ha extret el títol del llibre: No tinguis èxit. I el primer ítem era «More’t». A Isabel-Clara Simó no li va caldre morir-se per ser reconeguda. El seu carisma, la seua qualitat i la seua capacitat de treball li van valdre el merescut posicionament que aquesta obra, de la mà de Núria Cadenas i l’editorial Comanegra, ve a constatar. Algú hauria d’actualitzar la Wikipèdia.