Probablement aquest llibre haguera pogut tindre un altre títol, com ara, «Història d’una infàmia». La història de com convertir la sanitat pública en un negoci i de com lucrar-se’n. En tot cas, estem davant d’una exhaustiva i minuciosa investigació escrita pel periodista Sergi Castillo Prats (Cocentaina, 1978). Periodista. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació escrita com ara El País i Información, o en cadenes de televisió com TVE. És autor dels llibres La trama valenciana de Gürtel (2011) i Yonquis del dinero. Las diez grandes historias de la corrupción valenciana (2016).
Podríem dir que, bàsicament, aquesta història comença l’any 95 en arribar al poder de la Generalitat Valenciana, el Partit Popular. Eduardo Zaplana i després Francisco Camps, es dedicaren amb gran interès i eficàcia a desmantellar la sanitat pública per tal d’assolir –ens atreviríem a dir– bons guanys per a les empreses amigues i per a si mateixos.
Al capdavant de tota aquesta empresa, i com a exemple a seguir, podríem posar-hi el model Alzira. La construcció d’aquest hospital a la capital de la Ribera Alta es vengué –gràcies als mitjans de comunicació afins al partit en el poder– com la gran estrela que mostrava l’èxit del model de sanitat privatitzat amb diners públics.
Hi trobarem tot un compendi de tot el que no hauria d’existir mai en política. Nepotisme, clientelisme, amiguisme, mentides, enganys… en definitiva, corrupció pertot arreu. Perquè val a dir que això no afectava només la sanitat pública.
Nom a nom, veurem com hi van desfilant tots els implicats i els protagonistes d’aquesta història que durà vint anys. A part dels ja esmentats Zaplana i Camps, De Rosa, Llombart, Matoses, José Juan Zaplana, el clan dels Blasco… I també dels diferents centres hospitalaris. Alzira, Dénia, Elx, Manises, l’IVO, etc. O també de les diferents empreses beneficiades de la nova política del PP; al capdavant de les quals, Ribera Salud.
Seria interessant desglossar alguns fragments del llibre:
Per a Pedro Durán, del Sindicat de Metges d’Assistència Pública (SIMAP), «s’ha deixat entrar el capital privat en el mercat de la sanitat pública en unes condicions privilegiades que trenquen els principis essencials de l’economia de mercat. Els clients són fixos i obligatoris i no hi ha impagats, perquè l’erari sempre paga», i continua, «Els ciutadans han de saber que amb els seus impostos paguen una sanitat pública en la qual empreses privades obtindran beneficis, i en el cas de no tindre’n, les pèrdues se sufragaran via impostos».
També s’hi parla d’un informe de la UGT-PV on es calcula la quantitat de morts valencians per culpa de la gestió sanitària del PP. Més de 55.000 víctimes segons l’esmentat informe.
O aquesta altra perla que ens parla d’un projecte de Sergio Blasco a Guinea Equatorial (pàg. 157): «Cal recordar que més de mig milió d’euros de la Conselleria de Cooperació del govern valencià es van adjudicar els anys 2009 i 2010 per a programes de lluita contra la sida a les ciutats de Malabo i Bata i van acabar en pisos de luxe de Miami».
Ací rememorem els delictes imputats al qui va ser president de tots els valencians i valencianes (pàgs. 174-175): «En aquell moment, presidia la Generalitat Eduardo Zaplana, detingut en el marc de l’operació Erial el maig del 2018 i acusat per un jutge de blanqueig de capital, suborn, prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, frau en la contractació, delicte fiscal, falsedat documental, associació il·lícita per a delinquir i grup criminal».
Tot això s’acabà l’any 2015, en perdre les eleccions el PP, i guanyar-les l’anomenat Govern del Botànic. Aquest es proposà revertir tota la faena anterior i tornar al servei públic la sanitat. L’encarregada d’això fou la consellera Carmen Montón, que es convertí immediatament en l’enemic a batre del PP i les empreses privades afectades.
Quan veus –o lliges, en aquest cas– tot l’entramat de negocis tèrbols, quan no, clarament bruts, que va perpetrar el PP des de la Generalitat Valenciana, finalment, no saps si riure o plorar. O dit en la parla del carrer, «és molt fort!».
Imprescindible, doncs, la seua lectura per a tot aquell que vulga conèixer, amb tots els ets i els uts, la nostra història (la valenciana) des de les acaballes del segle xx als inicis del xxi.