La tardor de l’any 2002, en un petit poble del Pla de Mallorca, es va celebrar la primera Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears. Hi assistiren 1.200 espectadors. La companyia Gom Teatre, els organitzadors inicials, entusiasmats per la resposta del públic, varen pensar que aquella iniciativa havia de seguir com fos i que una bona fórmula era crear una associació que aglutinés un grup de gent sensible davant el valor social de la cultura. Neix, així, Sa Xerxa de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears, una entitat sense ànim de lucre de dinamització cultural basada en el voluntariat que es fixa com a objectiu vertebrar una bona oferta teatral per als nins, nines i joves, per aconseguir que participin de la cultura a través de las arts escèniques.
El seu àmbit és el teatre per a tots els públics, cosa que implica fomentar que els espectacles de qualitat arribin a tots els racons de les illes Balears i, al mateix temps, contribuir de manera decidida al reforç de la indústria cultural, promovent activitats i festivals de teatre familiar com el Millor! Festival a Cala Millor (Mallorca), el Barruguet a Santa Eulària des Riu (Eivissa), La Mostra d’espectacles infantils de Formentera, el Festival de Teatre Infantil de Maó i el Festival de les Arts al Carrer de Cala Rajada (Mallorca).
Vint anys després d’aquella primera aposta, a Vilafranca de Bonany, al bell mig de la part forana de l’illa gran, s’hi ha instal·lat aquest esdeveniment que torna de manera recurrent la tercera setmana de cada octubre i que, des de fa deu anys, agafa el nom de fiet, que és tal com anomenem els fills, en sentit afectuós, a Mallorca i habitualment als infants, a l’illa de Menorca: fiet o fieta. Amb el temps es consolida el projecte insígnia de Sa Xerxa. La fiet congrega milers de persones i desenes de companyies i professionals de la gestió teatral. Una festa de la cultura que converteix el poble en un mostrador del teatre per a nens i joves creat a les illes i més enllà de les nostres fronteres.
Al llarg dels anys, la fiet s’ha tornat una de les trobades més apreciades, tant pels professionals com per al públic familiar. Atrau, cada edició, entorn dels 19.000 espectadors i amb els anys ha esdevingut una de les fires professionals de teatre infantil i juvenil més interessants de l’Estat espanyol. Això li ha obert les portes a la cofae ―la Coordinadora de Ferias de Artes Escénicas del Estado español― i afavoreix la difusió arreu de l’Estat, d’Europa i del món de les creacions d’espectacles d’arts escèniques dels nostres artistes i, també, al millor coneixement de les illes com a destinació cultural. La fiet ofereix una programació polièdrica d’espectacles d’arts escèniques (locals i nacionals amb petites incursions internacionals) adreçada al públic familiar i als programadors i, alhora, és un punt de trobada i de reflexió amb els professionals de les arts escèniques.
Cada nou octubre, Vilafranca es converteix en un recinte teatral i firal. S’habilita el teatre i s’equipen places, carrers, poliesportius i altres espais alternatius per a la representació. Tot el poble és ple de voluntaris que col·laboren en la taquilla, en l’acomodació dels espectadors als espais teatrals, preparant menjars o allotjant la gent de les companyies i programadors en cases particulars. És un ambient especial on s’acosten famílies arribades de tota l’illa ansioses de gaudir de les noves creacions de l’any.
Es fa difícil fer un resum de tot el que ha passat en aquestes dues dècades. Fora voler, hem descobert totes les dimensions del teatre com a element conformador de persones més cultes, més educades, més humanes. En el record queden la força de les jornades de teatre i educació de les primeres edicions antològiques amb la presència de la pedagoga Marta Mata amb «El suport de les arts escèniques a una educació per a la pau», l’escriptor Emili Teixidor amb «El teatre, una eina per a l’escola», Màrius Serra amb «La importància de la paraula al teatre per a infants i joves» o el gal·lès Tim Baker amb «El teatre com a transmissor de valors pels joves». Hem fet conèixer la fira i els seus espectacles als alumnes i mestres amb el programa La fira s’acosta a l’escola i l’escola s’acosta a la fira ajuntant gent de moltes escoles de l’illa de Mallorca. Hem donat visibilitat als resultats dels certàmens d’impuls a la creació. Hem impulsat el Premi Guillem d’Efak, de creació de textos dramàtics de teatre infantil i juvenil que s’ha reprès aquest 2020 com un acompanyament per treballar el text de l’autor seleccionat, assessorat per tres expertes i que ha tingut com a guanyador Àngel Burgas amb l’obra F.U.T.U.R. I també el Bòtil (Balears Ofereix Teatre i Literatura) un concurs ideat per afavorir la creació́ d’espectacles de petit format a partir d’obres de la literatura catalana, especialment d’autors de les illes Balears. L’obra guanyadora de la darrera edició va ser Joana E. de Galiana Teatre a partir de la novel·la de Maria Antònia Oliver. Hem divulgat i donat sortida a la programació dels espectacles de petit format en la Jornada de Bibliotecaris. Hem empès i ajudat el sector de la cultura, els creadors, la «indústria cultural» d’aquells pencaires de les arts escèniques que en voldrien viure amb dignitat.
L’assignatura pendent és consolidar la internacionalització. Demostrar que la creació, que fer cultura i mostrar-la als altres països, intercanviar propostes, és la millor manera de posar al mapa una àrea creativa, una llengua, un país cultural. Un altre repte és no perdre l’espectador quan deixa de ser captiu de les ganes dels seus pares de fer-los consumidors de cultura. Potser, hauríem d’anar una passeta més enllà per aconseguir que es converteixin en seguidors de la cultura, en ciutadans que gaudeixen acompanyant i acompanyats de les creacions dels artistes. Ells, els joves, es podrien adaptar al fet que tot sigui virtual. Però, és bo que es perdin l’experiència del contacte de viure amb els altres un espectacle en viu? Allò virtual, sobretot, ens ha de servir per a facilitar el conèixer, el tenir la informació i així poder accedir junts a l’experiència de compartir espectacles amb els altres. Ara que sabem ben redecert que la cultura, la creativitat compartida, és útil, és bona, i si ho duem a l’extrem diríem que és necessària. L’objectiu és la presencialitat, el que dona sentit a l’espectacle en viu.
Hem constatat , també, la clara dimensió social que ha de tenir el teatre. Any rere any, seguim impulsant el vessant inclusiu de les arts escèniques. El teatre té el poder d’ajuntar espectadors diversos, cadascú amb les seves capacitats, per gaudir dels espectacles. Compartim la fira amb entitats que treballen amb persones amb diferents situacions i amb diferents capacitats i també incidim en les funcions intergeneracionals, per a infants d’educació infantil i primària amb gent gran. Finalment, potser la paraula fiet s’ha convertit en un acrònim, Fira Intergeneracional d’Espectacles per a Tothom.
Voler canviar el món és una utopia? Hauríem d’abandonar la ingenuïtat, infantil, de seguir pensant que podem fer les coses d’una altra manera? Voler canviar el món és una utopia, per mantenir la motivació i continuar fent camí. I, tanmateix, ens miraran sorpresos i manllevant la cita de Jean Cocteau ens diran «Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible». Al que haurem de respondre amb l’adagi de Villangómez: «Voler l’impossible ens cal i no que mori el desig».
Tot és simple, tot és complex.
Com partir?
Compartir.
La cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. La cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. La cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. La cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. La cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. L cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. La cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. L cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. La cultura és necessària, la cultura és segura, la cultura és bona. La cultura és necessària, la