El 2013 va néixer el PoésArt, un festival de poesia a Mallorca, a Artà, el meu poble d’origen, de tant sols 6.000 habitants i que està a una hora en cotxe de Palma, a dues en transport públic. Amb un pressupost mínim i la connivència del batle d’aleshores, m’embarcava a fer un festival el darrer dissabte de juliol, muntat en un mes i mig i en el dia més calorós de l’any. Amb un poble gairebé desert i amb moltíssims contratemps, la poesia va arribar aquell any a Artà i després de vuit anys, podem dir que ho va fer per quedar-s’hi.
Cada nova edició del festival és com un petit miracle, tot i que en alguna edició aquest ha hagut de ser gran, fins i tot molt gran. El festival LiberisLiber, de Besalú, el passat juliol va fer un mapa literari dels Països Catalans –on també ens van incloure– i, en compartir-lo a les xarxes, reflexionaren sobre el fet que si abans de la covid-19 ja eren molt complicats d’organitzar els festivals literaris per una manca generalitzada de recursos crònica i perquè si s’acabaven celebrant era per l’obstinació d’unes persones militants. Si ara es reinventen i persisteixen és per aquestes mateixes persones.
Podem dir ben bé que això ha estat així en el cas del nostre festival, que gairebé va néixer mort en aquella primera edició del 2013 però a causa de la meva tossuderia i del compromís del poble, l’any següent va veure incrementada notablement la seva audiència, se’n van fer ressò als mitjans de comunicació de l’illa, la seva petja a les xarxes socials es va començar a estendre i la inauguració va ser retransmesa pels informatius d’IB3.
A partir d’aleshores, el festival no ha fet més que créixer. Els diversos equips de govern que hi ha hagut a l’Ajuntament d’Artà han donat suport sempre al festival, s’han rebut subvencions de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de la Institució de les Lletres Catalanes, i col·laboracions d’entitats com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o l’Obra Cultural Balear. En l’àmbit públic, en les darreres edicions s’ha arribat als mil espectadors entre els diversos dies i actes del festival, i s’ha involucrat una bona part del teixit associatiu i comercial del poble i és una cita esperada per poetes i amants de la poesia, però també per qualsevol veí d’Artà, ja que ha passat a ser un festival sentit i estimat al poble i que la gent espera amb il·lusió.
L’esperit del PoésArt sempre ha estat el de donar a conèixer la poesia, divulgar-la, trencar tòpics sobre ella i mostrar que no és aquell gènere obscur, avorrit i que no s’entén, sinó que pot ser quelcom viu, lluminós, entretingut i fins i tot divertit. Per això hem posat èmfasi a la poesia oral, portant-la a llocs inesperats i insòlits –des d’una botiga de roba interior a una cooperativa agrícola, des de la terrassa d’un restaurant a l’interior d’una galeria d’art– i fent que la poesia vagi al públic.
La cinquantena de poetes que ens han acompanyat durant aquests vuit anys, sovint han fet més de joglars que de trobadors, però tots, a la fi, han gaudit de l’experiència d’acostar la poesia a un públic majoritàriament no versat, de forma anòmala, festiva, amb un passacarrers de xeremiers o amb el ritme trepidant d’una batucada. L’organització del festival aquest 2020 ha estat òbviament arriscada i complexa, però com que cada nova edició ha estat una aventura extraordinària, podem dir que potser per això estàvem preparats per adaptar-nos a qualsevol escenari. Ens feia més por perdre la nostra identitat com a festival, però, si la itinerància és una de les seves característiques principals, més encara ho ha estat el fet de dur un gènere minoritari com és la poesia, a un extrem de l’illa de Mallorca en el mes més calorós de l’any, fent un intent de desestacionalitzar la cultura i de mostrar que també era possible fer-ne a l’estiu. Per això vam arribar a la conclusió que la vertadera traïció al festival seria no fer-lo, ni que fos en un únic acte i amb el format d’un recital més tradicional, com ha estat el cas d’enguany.
El PoésArt, també des del seu origen, ha volgut donar compte de la riquesa de la poesia contemporània, però també de la seva representació per edat i per sexe, raó per la qual a l’hora de planificar cada edició s’han tingut en compte criteris de varietat d’estils, de paritat i de representació generacional. Dels poetes que han passat pel festivals, els mallorquins sempre han estat els més nombrosos, tot i que des de la segona edició s’hi va convidar poetes catalans, sobretot dones, ja que d’aquestes estàvem més mancats a l’illa, i en posteriors edicions també de menorquins, eivissencs i valencians.
Fa poc algú em va demanar si portant tants poetes cada any al festival i donant preponderància als poetes mallorquins no ens quedaríem sense en properes edicions. Jo em vaig posar a riure, els poetes mallorquins no s’acaben. I encara tenim l’objectiu de portar molts poetes d’altres indrets de parla catalana. Si és per poetes i per ganes de sentir la poesia a Artà, al PoésArt li queden molts anys de vida.