L’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (AJILLC) es va formar el gener de 2017 a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València i va ser impulsada per un grup d’estudiants de filologia catalana que tenia l’objectiu de crear alternatives per als joves investigadors, ja que consideraven que gran part de les reunions acadèmiques estaven reservades als professionals amb una llarga trajectòria i amb estudis consolidats i això, fins ara, els dificultava l’exposició i la difusió dels seus treballs.
Fins ara, l’associació, formada en la seua majoria per dones i on les dones ocupen la gran part dels càrrecs directius, ha organitzat congressos cada any (excepte el 2021, a causa de la pandèmia), i ha deixat clara la intenció dels seus membres d’aglutinar estudiosos de tots els Països Catalans i d’estar presents a tots els territoris. Així, els seus congressos s’han celebrat fins ara a València (2017), Lleida (2018), Palma de Mallorca (2019), Barcelona (2020) i Perpinyà (2022).
Però no han estat els congressos l’única activitat que ha promogut el grup. El desembre del 2020 van encetar el cicle «Coneixem el món de», per informar sobre les vies d’accés a les principals opcions laborals per als filòlegs especialitzats en catalanística, com ara la docència de la llengua i la literatura catalanes en l’ensenyament secundari o el treball d’assessorament lingüístic en els mitjans de comunicació.
Enguany ha aparegut l’edició digital del volum Teixir xarxa, fer camí. Aportacions presents al futur de la catalanística, justament per celebrar el primer lustre de l’associació. El llibre ha estat publicat per l’editorial Punctum i han tingut cura de l’edició Eloi Bellés, Paula Marqués Hernández, Júlia Ojeda Caba i Míriam Ruiz-Ruano. A més, han pogut comptar amb la col·laboració d’una vintena llarga de joves investigadors especialitzats en diferents àrees. A través d’aquesta miscel·lània s’han publicat per primera vegada les recerques dels socis de l’entitat. L’obra, dividida en tres parts, conté un recull de vint-i-dos articles i un total de quatre-centes cinquanta-cinc pàgines de lletra ben atapeïda. Per tant, estem davant d’un volum que reuneix un cabal d’informació considerable, fruit dels treballs dels joves investigadors en aquests darrers anys.
La primera part està formada per nou articles on trobem diferents aspectes lingüístics, com ara la formació de compostos cultes, els diminutius en el valencià, els termes formats amb prefixos de negació, l’ús de la llengua que fan els adolescents en situacions en què s’aspira a mitigar les tensions, els problemes que presenta la traducció d’algunes llengües al català quan es presenten registres col·loquials o sociolectes de col·lectius marginals o de baix nivell socioeconòmic o la persistència de catalanismes en el napolità.
La segona part, dedicada a les perspectives comparatístiques, inclou vuit articles sobre Joan Brossa i l’avantguardisme pictòric i musical català, la relació entre el poeta Jaume Ferran i el pintor Maties Palau Ferré, la influència de Llull en la poesia de Jacint Verdaguer, les referències al teatre clàssic en l’obra de Joan Fuster, els escrits en què Eugeni d’Ors parlà de Mozart i Bach i el poemari pòstum d’Anna Dodas. A banda d’un parell d’estudis sobre la poesia de Maria Mercè Marçal, relacionant-la amb el moviment feminista i la poesia de Sylvia Plath i Anne Sexton.
La tercera part d’aquest volum, integrada per cinc articles d’història de la literatura, en dedica dos al segle XVII: un al poeta mallorquí Rafael Bover i l’altre als manuscrits d’obres en català que formaven part de les biblioteques dels intel·lectuals barcelonins més influents de l’època. Els altres tres tracten dels relats de Drames rurals de Víctor Català, de l’obra poètica de Joaquim Ruyra i de l’aportació d’Andreu Nin, per mitjà de traduccions i d’articles, a la divulgació de la literatura russa en l’àmbit cultual català.
En definitiva, aquest volum ha estat creat amb molta il·lusió per «teixir xarxa, fer camí», per estimular el jovent estudiós i poder continuar eixamplant aquest projecte. El resultat, a més, té la solvència necessària per ser inclòs en qualsevol repertori acadèmic.