L’any 2011 vuit homes mennonites -una comunitat religiosa ultraconservadora i misògina que comparteix orígens amb els amish- de la colònia boliviana de Manitoba van ser condemnats a llargues penes de presó per haver violat i abusat sexualment de més de cent dones, noies i menors d’edat de la mateixa colònia entre els anys 2005 i 2009. Per fer-ho, les havien deixat inconscients amb un anestèsic per al bestiar, i en despertar-se masegades, ensangonades i adolorides després dels atacs, i sense recordar res del que els havia passat, a les víctimes se’ls va fer creure o que les havien atacat fantasmes i dimonis, o que potser tot havia estat fruit de la seva imaginació.
Què van fer les dones de la colònia de Manitoba en saber la veritat? És la pregunta que va rondar pel cap de l’escriptora canadenca Miriam Toews en conèixer la història, i imaginar-ne la resposta és el que la va motivar a escriure Elles parlen, la novel·la que a casa nostra ha publicat recentment l’editorial Les Hores i que ha traduït Carme Geronès.
Al llibre, Toews situa la història a la colònia de Molotschna, un cop els fets ja han passat i els homes esperen a la presó que els paguin la fiança. Mentrestant, elles tenen dos dies per decidir què faran, si bé les úniques opcions que se’ls plantegen són o perdonar els violadors, o abandonar la comunitat i perdre el lloc que els pertoca al cel.
L’autora obvia l’acció -amb prou feines es donen pinzellades dels actes perpetrats pels homes de la colònia en les seves mares, germanes i filles-, i se centra en les reunions secretes que les dones mantindran durant dos dies en un paller per debatre i decidir el seu futur. Perdonaran els homes i es quedaran a la colònia? Lluitaran i procuraran canviar les coses des de dins? Fugiran? D’aquest debat en som testimonis a través de la ploma d’August Epp -un rara avis a la comunitat, culte i viatjat, i efeminat als ulls dels altres mascles de la colònia perquè ha optat per una vida intel·lectual i no rústica- a qui les dones fan l’encàrrec de prendre acta en anglès de les reunions, i la visió del qual serveix a l’autora per aplicar una mirada externa a les dones que les transforma en personatges de carn i os.
La raó de fons de l’encàrrec a August Epp és una altra, però, i és tan senzilla com que les dones mennonites no saben ni llegir ni escriure, ni parlen l’anglès; només coneixen el plaudietsch, una versió arcaica de l’alemany. De fet, ni tan sols saben on són geogràficament. Per tot plegat, són extremament vulnerables. Tal com diu l’Ona Freisen, una de les protagonistes, les mennonites de Molotschna són dones sense nom, sense temps ni lloc, sense la llengua del país on viuen; no tenen pàtria, no tenen cap lloc on tornar i, estan menys segures a casa seva que els animals de la colònia.
Tot i aquestes circumstàncies, les dones de Molotschna no es resignen a acceptar les coses tal com són, sinó que analitzen i debaten sobre el seu paper a la colònia, sobre l’educació dels seus fills i el futur que els espera a aquests si hi romanen. També, sobre el perdó, i sobre el desavantatge que els comporta ser analfabetes en qualsevol negociació sobre la interpretació de la Bíblia, que ara els arriba sempre pel sedàs dels homes de la colònia: si se sotmeten als seus marits és perquè ells mateixos els diuen que la Bíblia ho disposa així. En aquestes reunions, per primera vegada, observa Epp, les dones de Molotschna interpreten pel seu compte la voluntat de Déu. Per primera vegada, tot i no parlar l’anglès, ni saber on són geogràficament, ni tenir mapa, s’aventuren a traçar el seu propi camí i ser mestresses del seu futur.
Elles parlen és una novel·la interessant que s’inscriu en l’onada actual d’obres literàries i audiovisuals en què els fils conductors són el feminisme, l’apoderament de la dona i la sororitat, com són els llibres de Vivian Gornick o Virginie Despentes, les sèries Big Little Lies, Unorthodox o El conte de la criada, de què l’autora de la novel·la, la també canadenca Margaret Atwood, ha afirmat que Elles parlen en podria ser un fragment.