Amb una guerra a Europa que ha polaritzat de nou el món i que ha despertat l fantasma de l’amenaça nuclear; amb una pandèmia, la de la Covid-19, que no acaba d’anar-se’n i que comença a conviure amb nous perills pandèmics; amb les organitzacions internacionals advertint que la crisi mundial de la fam s’intensificarà com a resultat de la guerra d’Ucraïna i les sancions occidentals; amb l’avanç del calfament global, el gradual deteriorament mediambiental i l’extinció d’espècies, podem dir sense equivocar-nos que el planeta entrarà prompte en una situació apocalíptica si no s’hi posa urgentment remei. Però l’ésser humà, capaç de les misèries més grans, també és capaç de la solidaritat, l’empatia i la noblesa més grans. D’aquestes, sorgeix l’activisme social i mediambiental i les propostes per a posar fre a tant de desastre.
En aquesta línia, durant l’última dècada han aparegut dins del gènere del llibre infantil i juvenil, títols dedicats a fomentar la consciència sobre la igualtat, la inclusió, la temàtica LGTBI, o la problemàtica mediambiental. Són temàtiques joves per a un segle ja no tan jove. Aturem la invasió pertany a aquesta mena de llibres que busquen despertar en xiquets i xiquetes la consciència mediambiental, alertats per un esdevenir del planeta preocupant.
Raül Hurtado i José Ibáñez han creat un text híbrid entre el conte infantil contemporani i la divulgació científica i ecològica, presentat sobre un delicat, però seductor fons, concebut per Claudia Mosquera, il·lustradora equatoriana establida a València.
Sens dubte, un dels majors atractius d’Aturem la invasió són les seues il·lustracions, amb un concepte d’il·lustració que més que complementar la narració, en forma part. Però no és l’únic. La qualitat i minuciositat amb què s’aborda el tema de l’amenaça mediambiental per l’ús i abús desmesurat del plàstic atrapa els xiquets i xiquetes que el lligen, però també l’adult que el regala o recomana.
Aturem la invasió comença amb una introducció al problema dels plàstics, en clau de conte infantil, en trobar dos dels tres protagonistes un monstre que s’alimenta d’aquest material. Aquesta excusa argumental serveix perquè el text continue narrant, ja de manera científica i rigorosa, com un invent que va començar fa més de cent cinquanta anys per a fer més fàcil la vida de les persones ha arribat a convertir-se en el nostre dies en un parany mortal, en un monstre que ho envaeix tot.
Els avantatges del plàstic, el seu naixement i els seus inventors, el procés de fabricació del plàstic, el perquè s’està convertint en un monstre, el plàstic com a substància que el planeta no pot digerir, els seus processos contaminants de producció i de destrucció, l’abismal diferència entre la curta vida útil que té i els segles necessaris per a la seua total degradació, la producció desenfrenada, la utilització de productes d’un sol ús fabricats amb plàstic que provoca que milions de tones d’aquest material arriben als oceans i hi danyen la fauna i els ecosistemes i fins i tot s’infiltren en la cadena alimentària, les solucions pensades a partir dels anys seixanta, i la solució plantejada en els darrers anys (el consum conscient), són les principals seccions en les quals s’ha dividit Aturem la invasió, per a alertar els lectors i lectores d’un problema que està posant en perill la vida del nostre planeta.
Però lluny de ser una lectura pessimista, Raül Hurtado i José Ibáñez, mostren les solucions factibles que van més enllà del reciclatge i que passen per l’eliminació definitiva del plàstic en la nostra vida.
També posen en relleu la importància de l’activisme, en aquest cas mediambiental, per a acabar amb els problemes que ens acuiten, explicant l’origen de l’aliança contra el plàstic i les batalles de la més important activista mediambiental africana.
Un llibre sens dubte més que imprescindible, tant com a material per a l’aula per per al docent com per a lectors juvenils inquiets i progenitors preocupats a transmetre la consciència mediambiental a les filles i fills.