Lluís-Anton Baulenas va guanyar amb aquesta novel·la la primera convocatòria del premi Santa Eulàlia de novel·la. Aquest premi, que ha estat impulsat per l’editorial Comanegra i Àfora Focus Edicions, té com a finalitat potenciar les obres que defineixen Barcelona com a ciutat literària.
La novel·la comença de manera impactant: un personatge ens explica que acaba de pixar-se damunt, feia uns minuts que havia estat a punt de morir, algú li havia introduït un punxó de crom de vanadi pel nas. D’aquesta manera camina per una Barcelona que sempre et permet amagar-te, que et facilita moure’t entre la solitud de la massa, que et possibilita romandre en l’anonimat durant dies sense que ningú sàpiga on ets, que estructura la teua vida i on et pots deixar anar. Com podem comprovar, Barcelona ja està present en els primers paràgrafs del llibre i condicionarà la vida dels personatges. No només això, sovint el personatge narrador anirà reflexionant i fent comentaris sobre la ciutat, sobre el seu present i la seua història.
En el segon capítol, ja se’ns desvetllarà la identitat d’aquest personatge que es mou per la ciutat en un estat realment crític. Ell mateix, en primera persona, ens narrarà les vicissituds que ha hagut de passar fins arribar a aquell moment. És tracta de Jaume Pedrol, havia estat professor de literatura fins que una nit, passejant pel Raval amb un amic que es dedicava a activitats tèrboles, en presencia la mort mentre intentava atracar un joier. El trauma que suposa per a ell aquest succés, fa que deixe la seua professió i els lligams socials que havia portat fins el moment i es pose a treballar en un bar de mala mort del mateix Raval. Després de la mort de l’amic, inicia una relació sentimental amb Carmina, la seua dona, una relació sovint complicada i que serà la causa de la pèrdua d’una orella.
L’acció de la novel·la transcorre en la Barcelona del 2003, l’època del boom de la construcció desaforada, que ens encaminava cap a la bombolla immobiliària. Un temps que, una vegada passada la ressaca olímpica, iniciava el camí cap al Fòrum Universal de les Cultures. En aquest context, Pedrol, una nit, pels carrers del Raval, traurà d’un problema Amadeu Torà, un personatge força tèrbol que en agraïment li oferirà posar-se al capdavant d’una immobiliària que té com a finalitat blanquejar els diners de les grans fortunes, guanyats de manera gens honesta.
En aquestes circumstàncies, rep la visita d’Eugeni Vallès, un vell arquitecte multimilionari, que li explica els desgavells urbanístics que van tenir lloc a Barcelona sota el mandat de l’alcalde Porcioles. Molts edificis modernistes de gran valor arquitectònic van ser ampliats cap amunt, Vallès va ser un dels arquitectes que va contribuir a aquella aberració urbanística i vol redimir-se comprant-ne tres per a destruir-los. Ve recomanat per Miquel-Deogràcias Gambús, un personatge sense escrúpols, que pertany a una saga mafiosa, però que amb el temps ha projectat el seu nom en la llista de grans barcelonins del segle XX.
Jaume Pedrol serà l’encarregat de gestionar aquestes compres i això li representarà un grapat d’embolics, que posaran la seua vida en perill. Al mateix temps, veurem les lluites sense escrúpols entre poderosos i la seua proximitat al poder polític. També assistirem al desig de participar en aquesta gran orgia de diners de personatges humils com Adelaida, la secretària de la immobiliària, i el seu nuvi. Però en tot aquest seguit de problemes, Pedrol igual que Vallès, a la seua manera també hi buscarà la redempció.
Com en altres novel·les de Baulenas, el protagonista és un personatge que passa per un moment difícil, que intenta sobreviure i sortir-se’n de la situació en què viu. L’estètica que utilitza està basada en la ironia, el sarcasme, l’humor negre i fins i tot l’esperpent. Seré el teu mirall és una novel·la de caràcter popular, però escrita amb tècnica de bona literatura. L’autor sap crear un clima que ens manté en tensió i converteix la lectura en una aventura apassionant.