Age of empires
Estic assegut a la cadira d’una habitació a la vora de la fi del País Valencià. Les feines es compliquen i ara estaré ací fins que no torne l’estiu. Els meus pensaments normalment són per a la poesia. Pense en els poemes que fan els altres. També pense en els poemes que faig jo. Quan m’adone del destí que tindrà tot plegat em batega el cor. Intente calmar-me. Isc de casa i córrec una carrera. Pel camí, pense que escriure és una activitat que pot mantindre l’orientació d’un ésser com jo. Normalment no em solc perdre. [...]