Antonina Canyelles (Palma, 1942), considerada una de les millors poetes vives en llengua catalana, és protagonista d’una obra curta i consistent. Guanyadora del prestigiós Premi Marian Aguiló 1979 de les Festes Pompeu Fabra amb Quadern de conseqüències, publica l’any 1981 Patchwork, una carpeta de poemes i il·lustracions. Mai no deixa d’escriure, però no tornarà a presentar obra fins l’any 2005 quan publica el recull de poemes Piercing (Lleonard Muntaner). L’any 2007 publica D’estructura circular.
Amb l’antologia Putes i consentits (Lapislàtzuli, 2011) rep el reconeixement unànime de la premsa i la crítica catalanes. Recentment s’ha fet una tercera edició especial i il·lustrada d’aquest llibre amb dibuixos de Marc Gil (Lapislàtzuli, 2020).
L’any 2013 publica La duna i la cascada (Edicions 62), l’any 2015, Nus baixant una escala (Lapislàtzuli) i el 2018, Les banyes del croissant (Lapislàtzuli). Exercicis d’una mà insomne (Lapislàtzuli, 2021) és el seu darrer poemari.
Antonina Canyelles ha participat al Festival de Poesia de la Mediterrània, al Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, al Festival de Poesia d’Oliva Poefesta, al cicle Veus Paral·leles. De l’Atles a Formentor, juntament amb poetes amazics, al Festival de Poesia de Lloseta, a la Festa de la Poesia de Sitges i en d’altres festes literàries.
Putes i consentits va pujar a escena l’any 2015, amb una adaptació teatral del grup ‘La Rabera Eclèctica’.
Antonina Canyelles ha estat escollida per obrir el número 1 de la publicació de foto-poesia Panoptik, on 21 fotògrafs de reconegut prestigi il·lustren els seus poemes.
Antonina Canyelles forma part de l’antologia Women writers in catalan (Raig Verd, 2017) com una de les 60 escriptores catalanes més representatives de tots els temps.
L’any 2018 Sílvia Campins va publicar l’assaig literari Mai de mai, bandera blanca (un recorregut per la poesia d’Antonina Canyelles) on l’autora recorre la biografia i l’obra d’aquesta poeta magistral.
Alguns poemes seus han estat traduïts a l’amazic, al francès, a l’anglès, al castellà, al coreà i a l’alemany.
La seva poesia s’ha estudiat i treballat a diferents escoles i instituts de Mallorca i de Glasgow, entre d’altres.
Recentment, li han descobert una placa d’homenatge a la plaça de Na Camel·la de Manacor.
De petita volia ser violinista i, per sort, ha acabat sent poeta.
Definitivament, Antonina Canyelles és la formidable dona bala de la literatura catalana.