Lledó Beltran i Pere Duch
Llibreria Babel. Castelló
Han passat quaranta anys, si fa o no fa vint en cada segle. Enguany Babel en compleix trenta. De llibreters en fem quaranta, doncs la nostra peripècia entre planes de llibres va començar amb les llibreries 3 i Ratlla i Faristol Llibres.
No som capaços de definir amb un sol terme què representa Babel. Projecte vital, empresarial, social, cultural. Tot plegat? Potser sí. Sempre hem estat de llibres i de lectura, de 1982 a 2000, amb una llibreria únicament en català. L’any 1992, vam mamprendre l’aventura de fer conviure, en la mateixa llibreria, els llibres en la nostra llengua amb l’allau de publicacions en castellà. Naix Babel. Ens abellia, ho trobàvem a faltar a Castelló de la Plana, necessitàvem fer-ho. Justos de coneixements empresarials, d’il·lusió i de ganes anàvem plens. Un comboi que va aconseguir aplegar darrere del projecte un bon grapat de persones provinents de diferents camps, majoritàriament de l’àmbit cultural i educatiu, i que van fer costat a una iniciativa que els semblava profitosa per a la ciutat. Babel és una llibreria d’ampla arrel social, naix de la mateixa societat civil.
Hem fet de llibreters a collibè d’un segle analògic que ha mutat en un de digital. El primer, d’omnipresència del llibre de paper; el segon, d’irrupció descarada, sense permís, de llibres a la xarxa, de llibres electrònics, d’autoedició digital… «El paper ha mort, llarga vida a la pantalla», «Les llibreries analògiques s’han acabat, benvingudes les llibreries virtuals», predicaven els visionaris. Potser siga el futur, no ho sabem pas, però han passat uns quants anys i no ha tingut lloc el soterrament de les llibreries independents (si més no, de forma global), i mireu que n’hem passat de tots colors amb el nou segle, amb una crisi econòmica ben grossa i la depredadora pandèmia.
La tecnologia ens vol virtuals. Som amics de pantalla, fem petons i carasses de pantalla, treballem i ens reunim mitjançant la pantalla, sembla que amb ulleres o pantalles, els nostres avatars correran pel metavers… i també comprem llibres i els llegim a la pantalla. Plataformes digitals d’arreu del món comercialitzen els llibres per internet, fins i tot les llibreries independents també diuen la seua i en bressolen de pròpies, cal fer-ho, l’ofici de llibreter al XXI ens ho demana, les llibreries aprofitem les noves tecnologies. Ara bé, si la llibreria independent pretén entrar en una cursa tecnològica amb plataformes de magnitud gegantina, el resultat pot ser decebedor. Tot plegat podríem dir que tenir oberta una llibreria independent amb llibres de paper, en 2022, és una mena de miracle. Això sí, de miracles en coneixem ben pocs, segurament cap ni un; de llibreries, unes quantes. No som un miracle, ni una rara avis, som llibreries de present i lluitem per ser-ho de futur.
L’actual societat digital palesa la necessitat del frec a frec personal, la pandèmia ha reblat el clau. El moll de la llibreria analògica és la pròpia capacitat per a generar contacte entre persones. La llibreria ha de conrear la presencialitat profitosa. Client, lector, o simplement visitant de la llibreria, mai no se’n pot anar de buit, algunes vegades seran llibres, d’altres el gaudi per l’acte presenciat, però sempre caldrà que s’emporte el tarannà de la nostra llibreria. La forma d’estar i de moure’s entre prestatges, les olors i els sons, la mateixa cerca i topada amb el llibre desitjat, parlar, escoltar, relacionar-se… Les sensacions experimentades en una llibreria són úniques, diferents de les de qualsevol altre espai, diferents, fins i tot, d’una llibreria a l’altra. Llibreteres i llibreters hem de ser de la paraula, d’enraonar, d’aconsellar, de convenir amb el lector, el llibreter lector i prescriptor és més necessari que mai. Per altra banda, la llibreria ha de ser àgora i espai de socialització cultural. La cultura és el millor paper d’embolcallar llibres. Llibreteres i llibreters hem de bastir arguments que propicien la visita a la llibreria i, per un altre costat, la llibreria no s’acaba en la porta, la llibreria independent i de proximitat ix al carrer, es mou amb el batec social, no és aliena al seu entorn, s’hi implica.
Llibreria Cultural, així la denominem nosaltres. Una llibreria independent que fa servir la tecnologia, que treu tot el profit a l’espai llibreter adaptant-lo a les necessitats actuals, que acompanya el client en la seua cerca, que propicia la trobada i treballa per atraure les persones menys avesades a la lectura. Una llibreria amb mirada social.