Carlota Coll i Laura Arcarons, totes dues membres fundadores de Mandràgores, col·lectiu dedicat a l’educació sexual des del feminisme i la diversitat, aconsegueixen en Sexualitat en joc, un material didàctic imprescindible per a les aules.
El títol ens posa en antecedents del que trobarem entre les seues pàgines. En primer lloc atribuir a la sexualitat el component lúdic que algunes tradicions religioses i culturals li han negat amb tanta feresa. En segon lloc, transcendir els estàndards de l’educació sexual imposats entre finals dels anys vuitanta i principi dels noranta del segle xx, temps que l’educació sexual estava dedicada quasi (o sense el quasi) a persones heterosexuals i es limitava a previndre les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, transmetent la idea general que l’activitat sexual, fora del matrimoni o de les parelles monògames, era una pràctica de risc i alguna cosa, en certa manera, encara condemnable.
Per fer tot açò possible, el llibre aborda tots els aspectes que engloba la sexualitat, matisant-los i enriquint-los, sempre amb la finalitat de desmentir mites i, sobretot, amb una forta vocació inclusiva que abasta totes les persones i totes les maneres d’expressió sexual. Això ho aconsegueix a través d’apartats dedicats a la història de la sexualitat a Espanya i als conceptes de sexualitat, gènere i orientació, així com els dedicats a les pràctiques sexuals, cossos i salut sexual. Tot això adscrit a les teories de la quarta onada del feminisme, punt d’origen de la teoria Queer.
Com s’ha esmentat anteriorment, Sexualitat en joc té una vocació expressa de material didàctic, perquè entre les seues pàgines i al final de cada capítol, inclou activitats en grup i individuals, a través de les quals es pretenen afermar els continguts exposats, sempre d’una manera amena i molt rigorosa. Però Carlota Coll i Laura Arcarons van més enllà de la simple proposta didàctica, i construeixen un llibre divulgatiu que explica conceptes essencials i que apareix en un moment històric, en el qual llegir-lo pot resultar imprescindible per a moltes i molts adolescents. De fet, l’aparent llibertat sexual de les dones occidentals en les últimes dècades s’ha vist amenaçada per l’increment de la violència de gènere, moltes vegades concretada en violacions grupals. Aquesta pràctica per desgràcia va en augment a l’Estat espanyol des del mediàtic cas de La manada de Pamplona, la sentència judicial del qual, lluny de servir de revulsiu, no ha impedit l’augment dels casos de violacions grupals. De fet, cada vegada participen més homes menors. Des de molts col·lectius feministes s’ha denunciat com a responsable directa d’aquests fets la nefasta influència de la pornografia, únic model sexual per a la majoria d’adolescents. Segons Coll i Arcarons, la pornografia actual, reflex de la societat, «contribueix a la cultura de la violació mostrant els cossos de les dones com a accessibles i violables i erotitzant la violència».
D’altra banda, després d’una època d’avanços de les llibertats individuals, sobretot pel que fa als drets de les dones i del col·lectiu LGTBI, l’aparició amb força de moviments reaccionaris amenacen amb l’eliminació d’aquestes llibertats. Aquests moviments que reapareixen en el camp estrictament polític, i que troben ressò en els sectors més ultraconservadors de la societat, dirigeixen molts dels seus atacs cap als col·lectius anteriorment esmentats qüestionant les seues reivindicacions i fomentant, directament o indirectament, la fòbia contra tot allò que s’escape de l’heteronormativitat. Ací és on l’educació sexual que proposen Carlota Coll i Laura Arcarons, una educació sexual del segle XXI, resulta imprescindible. L’únic inconvenient que poden trobar algunes lectores i algunes lectors és el posicionament de les autores a favor d’una pornografia subversiva –passada pel tamís de la igualtat– entrant de ple en una de les polèmiques més enceses del feminisme actual.