Una casa. El poema. Construir un poema. Com un habitacle. Per ocupar-lo. Per viure-hi. Per passar un temps en ell, en el poema, en la casa. Posar els fonaments. Alçar parets. Cobrir-ho tot amb una teulada que ens arrecere, que ens abrigue, que ens protegisca de totes les inclemències del temps. De vegades, del temps mateix. Del que no deixa de transcórrer i també de l’altre. Del temps fred, del temps canicular. Poemes per viure en ells. Per un llarg temps. Per un breu lapse de temps. El poeta i el lector com a constructors del poema. Com a ocupants del poema. No hi ha poema sense lector. Per això el lector és també el seu constructor i el seu hoste. Aquell que s’endinsa en les seues estances, que el recorre, que l’habita. ¿De què serveixen les cases si no són habitades? ¿De què serveix un poema inhabitat? ¿D’aliment d’arnes?
La primera pedra. ¿Quina és la primera pedra d’un poema? ¿N’hi ha una? ¿Cal un plànol que guie la seua construcció? ¿Com es fa un poema? De vegades em resulta misteriós com s’inicia el poema. Com arriba el rampell que farà funcionar la maquinària. A voltes és una paraula que porta a una altra i aquesta, a poc a poc, a la resta del poema. D’altres, però, és una imatge la que ho posarà tot en marxa. Imatge i paraula. Estimar les paraules que contenen les llavors de les altres paraules, els seus lligams secrets, els camins ocults que ens mostren. Estimar les paraules que desplegaran les imatges. Encabir aquestes imatges en uns versos. ¿Podrien existir les imatges sense les paraules? Les paraules i les imatges i les idees que amb elles construïm. Poesia i pintura. I Pere Salinas: La nova saba per a les meues paraules: Atlas (Correspondència 2005-2007) (2008): El nostre primer treball conjunt: Una correspondència entre un pintor i un poeta. Grafies·Incisions (2010), on els textos parlen de les pintures. I així: O: Llibre d’hores (2014): L’esclat silenciós del color.
Tornant als inicis: construir un poema, ocupar-lo, viure-hi almenys durant el lapse de la seua construcció, de la seua lectura, de les seues lectures constructores. Al cap i a la fi, importa ben poc la coincidència del nou lector amb els plànols, si n’hi ha, de l’autor, com no importa descobrir la trama amb què està fet. El que cal és alçar parets i barandats, pilars, posar les bigues mestres i la coberta i viure en el poema el temps que el nostre ànim ens demane. Sembla poc, però és molt. I això és el que faig quan traduïsc. Traduir és més que llegir, és vestir-se amb una altra pell i intentar abocar allò que el poeta diu en una altra llengua, ni millor ni pitjor: si és aspre, la traducció ha de ser aspra, si desconcerta, la traducció ha de ser desconcertant, és fer teu el text traduït que ja havies fet teu en llegir-lo i habitar-lo. M’he capbussat en els poemes dels altres i els he fet meus, els he donat la meua llengua i el meu respir, i a mesura que els traduïa s’han infiltrat en les entranyes dels meus poemes i els han il·luminat.
POESIA
Grills esmolen ganivets a trenc de por, L’Estel, València, 1974.
Grills esmolen ganivets a trenc de por, Tres i Quatre, València, 2014.
L’ou de la gallina fosca, Curial, Barcelona, 1975.
Vaixell de folls, Septimomiau, València, 1979.
Bardissa de foc, Llibres del Mall, Barcelona, 1981.
La paüra dels crancs, Tres i Quatre, València, 1986.
Tria personal: 1973-1987, Edicions de la Guerra, València, 1992.
Magrana, Brosquil, València, 2004.
Magrana·Granada, traducció de Lola Andrés, Amargord, Madrid, 2018.
Romã / Magrana, Selo Demônio Negro, São Paulo, 2020.
Sauvage!, traducció d’Amparo Salvador i Adela Gato, Le Nœud des Miroirs, Caminel (França), 2007.
Atlas (Correspondència 2005-2007), amb el pintor Pere Salinas, edició bilingüe català-castellà, traducció de Lola Andrés, Tàndem, València, 2008.
A deslloc, Denes, Paiporta, 2010.
Grafies·Incisions, amb el pintor Pere Salinas, edició pentalingüe (català, castellà, francès, portuguès i anglès), Editilde, València, 2010.
BWV 988, Dulcinéia Catadora, São Paulo, 2012 i 2013.
O: Llibre d’hores, amb el pintor Pere Salinas, edició hexalingüe (català, castellà, francès, portuguès, anglès i italià), Edicions 96, La Pobla Llarga, 2014.
El plom de l’ham, Edicions 62, Barcelona, 2014.
Llum cinabri / Calma tectònica, amb Lila Zemborain i Pere Salinas, La Garúa Libros-Tanit, Santa Coloma de Gramenet, 2015.
La nit transeünt, Lleonard Muntaner, editor, Palma, 2019.
NARRATIVA
Drumcondra, Eliseu Climent, editor, València, 1991.
TRADUCCIONS AL CATALÀ
Pier Paolo Pasolini, Amado mio, Llibres del Mall, Barcelona, 1986.
Eugenio Montale, Ossos de sípia, amb Octavi Monsonís, Gregal, València, 1988.
Eugenio Montale, Ossos de sípia, amb Octavi Monsonís, Adesiara, Martorell, en premsa.
Orides Fontela, Esfera [Una antologia], Tres i Quatre, València, 2010.
Ernest Pepin, Solo d’îles / Solo d’illes, pintures de Pere Salinas, Le Nœud des Miroirs, Caminel (França), 2011.
Majela Colares, Margeando o caos / Vorejant el caos, Confraria do Vento, Rio de Janeiro, 2013.
Antônio Moura, Després del diluvi i altres poemes, Edicions 96, La Pobla Llarga, 2013.
Orides Fontela, Poesia completa, pròleg de Veronika Paulics, Edicions de 1984, Barcelona, 2018.
Veronika Paulics, a pé / a peu, Pruna Llibres, València, 2018.
T. Marinetti, Poesies a Beny, amb Octavi Monsonís, La Garúa Libros – Tanit, Santa Coloma de Gramenet (en premsa).
TRADUCCIONS DEL PORTUGUÈS AL CASTELLÀ
Elisa Andrade Buzzo, Noticias de ninguna parte, Limón Partido, Ciutat de Mèxic, 2009.
Elisa Andrade Buzzo, Canción retráctil, La Cartonera, Cuernavaca (Morelos, Mèxic), 2010.
Elisa Andrade Buzzo, Vário som / Variado son, Patuá, São Paulo, 2012.
«13 + 1 poemas de Tarso de Melo», Vallejo & Co. (
PREMIS LITERARIS
Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre 1973: Grills esmolen ganivets a trenc de por.
Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona 1981: «Coltell al cap».
Cavall Verd de traducció poètica 1989: Ossos de sípia.
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2005: Magrana.
Premi de la Generalitat Valenciana al millor llibre editat 2008-2009: Atlas (Correspondència 2005-2007).
II Premi Carles Salvador de la UPV 2010: A deslloc.
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2015: O: Llibre d’hores.
LII Premi de poesia Ausiàs March de Gandia 2014: El plom de l’ham.
ALGUNES ANTOLOGIES
Amadeu Fabregat, Carn fresca, L’Estel, València, 1974.
Amadeu Fabregat, Carn fresca, Perifèric, Catarroja, 2015.
Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968/1979), Laia, Barcelona, 1980.
Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura, Mig segle de poesia catalana: Del Maig del 68 al 2018, Proa, Barcelona, 2018.
Joaquim Marco i Jaume Pont, La nova poesia catalana, Edicions 62, Barcelona. 1980.
Niko Košir i Janez Menart, Katalonska lirika dvajsetega stoletja, Cankarjeva založba, Ljubljana, 1982.
Gianni Scalia, Il Pomerio, Elitropia, Reggio Emilia, 1983.
Nao Sawada i Felícia Fuster, Poesia catalana contemporània, Edicions Shichosha, Tòquio, 1991.
ANTÒLEG
«Una cierta poesía en catalán» (Àngel Terron, Anna Montero, Antoni Clapés, Gaspar Jaén, Gemma Gorga, Jean Serra, Lola Andrés, Manel Rodríguez-Castelló, Mireia Mur i Vicent Alonso), La Otra (revista de poesía), Ciutat de Mèxic, 2011.
«A luz nadadora: 9 poetas recentes de expressão català» (Carlos Vicent Siscar, Josep Maria Balbastre, Christelle Enguix, Eduard Marco, Jordi Mas, Mireia Calafell, Isabel Garcia Canet, Rubén Luzón i Marta Bertran Perelló), Zunái: Revista de Poesia & Debates, São Paulo, 2012.
«Fiblades/Punzadas: el germen del fuego. 5 voces en catalán» (Ricard Garcia, Joan Perelló, Begonya Mezquita, Anna Gual i Pau Sif), El canto del ahuehuete: Literatura independiente del bajío, León (Guanajuato, Mèxic), 2015.